Els nostres grans gossos

Avui us presentem el Pol. D 'acord amb la seva raça té un cap molt gros i una ànima tendre i benèvola que el fa molt atractiu per qui el coneix. A més el Pol té una cara divina, la té dolça i arrodonida, té uns ulls que denoten calma i agraïment. De la seva leishmània podem dir que està completament recuperat.

En Pol busca una família que l'estimi, el cuidi, li doni passejos (és bàsic), que tingui la llicència per a la tinença de gossos d'aquesta mena i que es faci l'assegurança per tenir-lo.

Us animeu?!

FELICITEM LA PROTECTORA DE SALLENT!

6 ANYS AL CAAD !!!

Moniato llegó a nuestro refugio junto con dos otros perros hace exactamente 6 años, el día de la castañada, por eso se llama así. Su propietaria no los cuidaba, los perros estaban siempre en la calle fuera de su jardín y los vecinos se quejaron. Por eso los fuimos a recoger.

Moniato es un perro tímido e inseguro que no sabe ir de la correa y que no quiere salir de paseo. Su inseguridad ha mejorado un poco a lo largo de los años, pero casi no hemos trabajado con él y por eso tampoco ha adelantado demasiado pues cuando alguien se le acerca todavía se aparta. Aunque hay que decir que cuando conoce a la gente se acaba quedando quieto y se deja acariciar sin problema. A veces pobrecito, incluso se hace pipí encima y cuando le acariciamos nos da la sensación de que él está pensando "por favor Dios mío, que se acabe esto ya...".

Moniato es un perro muy tranquilo, dócil y noble que no nos da nunca problemas de ningún tipo: ni de salud, ni de comportamiento. Él come tranquilo y no molesta a los otros perros, puede vivir en un grupo de perros y perras, le gusta estar con sus congéneres y de hecho si alguien lo adoptase sería fundamental que la persona o familia tuviera ya otro perro (o más de uno). Le hemos observado con niños pequeños (de 3-4 años) y también se porta muy bien con ellos.

Ciertamente Moniato no parece un perro triste en nuestro refugio. Es un perro acostumbrado a esta vida monótona y aburrida y no espera nada mejor de ella... Nosotros pensamos que después de tantos años él también merece una oportunidad de conocer una vida mejor, con personas que le entiendan y le quieran tal como es, y que le puedan dedicar un tiempo que nosotros no tenemos. Su forma de ser no va a cambiar, pero estamos seguros que con una vida más rica en amor, en atención, en alimentos más buenos, con una camita suave y blandita, sin pasar frío en invierno ni estos calores tan bestias en verano, Moniato cambiaría también la expresión de su cara y sería un perro feliz.

Después de 6 años enteros, DE 6 LARGOS AÑOS, que no son pocos!, volvemos a desearle mucha suerte a Moniato para que encuentre a alguien que le quiera!

Tenim molts gats... i tots són preciosos!!!

Ahir vam estar fent fotos als nostres gats, us n'ensenyem algunes :-)

en Paul

la seva mami Philippa

en Virgil 

els dos germanets Peter i Paul

Els amics de Sallent

Infos gatera per ser més feliç

Ja fa 13 anys que aprenem la nostra professió a base de molt d'esforç i de l'experiència diària i avui us volem parlar dels nostres gats. Amb el bon temps se'ns multiplica la feina a la gatera del CAAD, la qual requereix també una gran dedicació i moltes moltes hores de treball.

Quan les temperatures comencen a pujar el sistema hormonal dels gats s'activa i, si no estan castrats, el més probable és que les gates es quedin prenyades i comencin a parir camades per tot arreu: al carrer, als parcs, a jardins particulars, a les obres, als edificis abandonats, etc. Aquestes camades normalement les detecten els veïns i ens les porten, o les anem a recollir nosaltres. Un cop a les nostres mans els gatons que encara no mengen sols, tenim un àngel de la guarda que es diu Mari Fe, que els alimenta cada poques hores i els fa créixer amb molt d'amor i de forma totalment voluntària. Quan els gatons ja mengen sols els portem a la gatera i quan ja estan vacunats els podem donar en adopció. Els gatons són molt delicats, allò de que els gats tenen 7 vides, nosaltres no ens ho creiem! En tot cas tenim molt d'èxit i molt poques baixes, així que pràcticament tots acaben essent adoptats per famílies responsables que els volen estimar.

Els gats per nosaltres no són animals de segona categoria, no per ser més petits que els gossos els dediquem menys recursos ni energies. Abans de donar-los en adopció prèviament es fa un control de la família. És a dir, invertim un temps per desplaçar-nos allà on calgui per tenir una entrevista amb els adoptants, inspeccionar la possible nova llar dels gats i poder assessorar amb coneixement de causa. Aleshores valorem i decidim si es pot o no donar un/s gat/s. Aquest és el model que usen països avançats en la tinença d'animals de companyia com per exemple Alemanya, Suïssa, Suècia o Holanda, per posar alguns exemples. Nosaltres ho hem après d'ells i ho implementem d'igual manera a casa nostra.

Aquest sistema no sempre és ben rebut per les famílies adoptants... i més si tenim en compte que els gatons no es donen per viure sols, els donem almenys de dos en dos, un de sol només en casos que la família ja en té almenys un altre, de gat. La nostra llarga experiència demostra que l'èxit de l'adopció en gatons de dos en dos està garantit. I inclús adoptants contrariats que finalment han decidit fer-nos cas, al cap de pocs dies ja ens venen a donar les gràcies i la raó! Serà perquè no ho fem tan malament! ;-)

Fa poc una senyora molt amable es va enfadar molt amb nosaltres. Volia adoptar dos gatons i al fer la inspecció vàrem veure que el petit balcó de casa seva no estava protegit amb la xarxa típica. Tot estava correcte, la família era apta, però el seu balcó no. Malgrat només ser un primer pis li vàrem dir que tot estava correcte però que si us plau abans de recollir els gatets s'assessorés i adeqüés el seu balcó de forma adient per a tenir-hi gats. No va voler i no li vam donar els gatons. I és que cada any coneixem nous casos de gats que s'han llençat al carrer i nosaltres (que ja sabem de què va la cosa) ja no acceptem el que ja sabem que no funciona!

En fi... que qui vulgui un sol gat adult, tampoc és que sigui genial per a ell però pot ser acceptable, qui vulgui un gató per viure sol que s'ho repensi i n'adopti dos, i qui tingui gats i un balcó desprotegit, que s'assessori i primer l'adapti amb responsabilitat. Coneixem casos de molt a prop "si hagués protegit el balcó ara la meva gateta estaria amb mi"...

Els gats també mereixen un respecte, fa 9.000 anys que conviuen amb els humans i si els volem per companys hem de ser responsables i adaptar-nos a les seves necessitats. Aprendre i aplicar les quatre normes bàsiques, ens ajudarà a ser més feliços en el nostre dia a dia en convivència amb aquests éssers tan fascinants que són els gats!

Ens han portat donatius!

Avui volem compartir amb tots vosaltres la joia de tots els donatius que ens han enviat de l'estranger! Sense l'ajuda dels amics d'altres països europeus ens seria impossible treballar com ho fem al CAAD, ens seria impossible buscar i fins i tot assolir l'excel.lència en moltes ocasions. Sense el treball en comú i els bons resultats assolits tampoc tindríem voluntaris perquè la gent voluntària no ve a patir, venen a treballar pels animals maltractats, abandonats o extraviats. 

Gràcies als donatius, els diners que ens estalviem en material o pinso els podem destinar a pagar cirurgies complicades, com treure melses canceroses, enganxar estómacs a la paret abdominal, tallar caps del fèmur, tallar trossos de budell necrosat, o a comprar medicaments cars com ara el Glucantime per tractar els gossos contra la leishmaniosi, etc, etc, etc i etc. 

Malhauradament aquí a casa nostra la solidaritat és escassa, hi ha molt bona gent, treballadora i entregada, però massa poca. Ara mateix no som suficients! hem de ser més!!! És una pena que per poder tirar endavant ens hagin de treure les castanyes del foc des de 1.500km de distància perquè aquí la gent no s'implica (i perquè les lleis no s'apliquen). El problema és nostre, el tenim aquí, i ens ajuden els de fora com si això fos un país tercermundista (a mi em fa vergonya). En tot cas, nosaltres estem molt agraïts i contents per tots els productes i material útil que ens han regalat, però pensem que de tant en tant cal dir les coses pel seu nom i prendre consciència de la realitat. Perquè si volem canviar el món, primer hem de començar per casa nostra ;-)

Mireu quines fotos tan xules dels donatius van fer ahir la Noemi i la Irene!!