dimecres, 30 de març del 2016

dijous, 17 de març del 2016

Chus ve de Jesús

Com que no se'ns acudia cap nom per ell i és com un tros de pa, la Noemi va suggerir anomenar-lo Jesús, i d'aquí "Chús".

El Chus és un amor, és molt carinyós, és tranquil i obedient, es pot quedar a casa sol unes hores i no trenca res ni rasca les portes, no toca res, s'aguanta els pipis i les caques i fa les seves necessitats quan toca anar de passeig. Sap anar amb la corretja perfectament i anar en cotxe no li suposa cap problema. pot anar a tot arreu, millor que moltes persones que no pots anar amb elles enlloc per maleducades. A més parla molt, s'expressa constantment i amb encert. És intel.ligent i s'entén perfectament amb la resta de gossos siguin com siguin.

Com tothom a la vida, ell tampoc és perfecte perquè té problemes de salut. Els estem controlant però li quedaran seqüeles perquè els ronyons quan estan danyats es poden mimar i cuidar, però la part danyada ja no es recupera. El Chus és insuficient renal causat per la leishmània. Déu sap com ha viscut aquest pobre gos, que va arribar amb els colzes inflats i oberts amb una infecció tremenda i amb uns valors saniguinis alterats... tot això es va millorant, i molt, i encara seguirà millorant. Hi invertim temps, energies, molt d'amor, paciència sense fi, i fins i tot una casa particular perquè el puguin tirar endavant ara al principi... sense tot això i més, al refugi ja hauria mort. Però volem donar-li un futur, encara que només sigui per 1-2 anys!

Ara us necessitem. Necessitem una bona família per ell, conscient de que adopta el millor gos del món però que té una esperança de vida curta, tirant llarg 1-2 anys més. Seran els millors mesos per ell i probablement per qui l'adopti.

Si voleu veure alguna foto dels primers dies al CAAD, clickeu aquest enllaç del nostre blog en alemany: http://salvemanimalsacatalunya.blogspot.com.es/2016/02/sorgenkinder-ohne-ende-kleiner-bericht.html

Jordina i Chus

dimecres, 9 de març del 2016

Obesos

Alguns gossos se'ns engreixen i després costa molt d'aprimar-los. No van de passeig, se'ls mima massa a base de donar-los menjar de llauna, alguns ja han arribat grassos i encara se n'hi posen més, altres no ho eren però tendeixen a engreixar-se i alguns d'ells es disparen sense ni adonar-te'n. El pinso de dieta és molt car si es vol fer bé. No té sentit estar "farcint" els gossos fins que es posen pobrets com tocinos, però és que la manca d'exercici és nefasta. I per nosaltres també!

Si algú vol ajudar-los i/o de passada fer cames, al costat mateix del CAAD hi ha bons camins per fer esport i fer una bona obra passejant els gossos. D'aquí dos mesos la calor començarà a apretar (tal com van les coses.........) així que ara és una bona època per plantejar-se venir...

US ESPEREM!


dimarts, 1 de març del 2016

Hilary, noia de 2 anys

La Hilary és una gossa molt simpàtica, intel.ligent, carinyosa, equilibrada i divertida. Aquests gossos forts la immensa majoria d'ells són alegres i amistosos, tot els va bé, s'acostumen a tot. Són joganers, però també saben obeir i entenen que quan la "juerga" s'ha acabat, doncs s'ha acabat. La Hilary és així, una gossa molt sociable que es porta bé amb tothom, que agraeix (i suporta!) la companyia dels nens petits i dels adults. No es fa estranya amb ningú i reacciona molt amablement enfront de la gent nova que no coneix. La Hilary ja sap caminar amb la corretja i anar en cotxe no és cap problema per a ella, s'està quietona, no diu res i no es mareja (dada important per les persones que poguessin interessar-se en ella i que van molt en cotxe).

No té problemes amb la resta de gossos. El seu company és molt pesat i ella l'aguanta i no diu ni mú.

Qui adopti la Hilary ha de voler fer bones passejades, malgrat tot ella està tan centrada que tampoc necessita mil hores de passeig a la setmana. Però qui l'adopti ha de ser gent amb ganes de caminar.

La Hilary és una gossa sana, castrada, ben vacunada i microxipada. Qui l'adopti ens haurà de presentar la llicència de tinença d'animals potencialment perillosos.