6 ANYS AL CAAD !!!

Moniato llegó a nuestro refugio junto con dos otros perros hace exactamente 6 años, el día de la castañada, por eso se llama así. Su propietaria no los cuidaba, los perros estaban siempre en la calle fuera de su jardín y los vecinos se quejaron. Por eso los fuimos a recoger.

Moniato es un perro tímido e inseguro que no sabe ir de la correa y que no quiere salir de paseo. Su inseguridad ha mejorado un poco a lo largo de los años, pero casi no hemos trabajado con él y por eso tampoco ha adelantado demasiado pues cuando alguien se le acerca todavía se aparta. Aunque hay que decir que cuando conoce a la gente se acaba quedando quieto y se deja acariciar sin problema. A veces pobrecito, incluso se hace pipí encima y cuando le acariciamos nos da la sensación de que él está pensando "por favor Dios mío, que se acabe esto ya...".

Moniato es un perro muy tranquilo, dócil y noble que no nos da nunca problemas de ningún tipo: ni de salud, ni de comportamiento. Él come tranquilo y no molesta a los otros perros, puede vivir en un grupo de perros y perras, le gusta estar con sus congéneres y de hecho si alguien lo adoptase sería fundamental que la persona o familia tuviera ya otro perro (o más de uno). Le hemos observado con niños pequeños (de 3-4 años) y también se porta muy bien con ellos.

Ciertamente Moniato no parece un perro triste en nuestro refugio. Es un perro acostumbrado a esta vida monótona y aburrida y no espera nada mejor de ella... Nosotros pensamos que después de tantos años él también merece una oportunidad de conocer una vida mejor, con personas que le entiendan y le quieran tal como es, y que le puedan dedicar un tiempo que nosotros no tenemos. Su forma de ser no va a cambiar, pero estamos seguros que con una vida más rica en amor, en atención, en alimentos más buenos, con una camita suave y blandita, sin pasar frío en invierno ni estos calores tan bestias en verano, Moniato cambiaría también la expresión de su cara y sería un perro feliz.

Después de 6 años enteros, DE 6 LARGOS AÑOS, que no son pocos!, volvemos a desearle mucha suerte a Moniato para que encuentre a alguien que le quiera!

Tenim molts gats... i tots són preciosos!!!

Ahir vam estar fent fotos als nostres gats, us n'ensenyem algunes :-)

en Paul

la seva mami Philippa

en Virgil 

els dos germanets Peter i Paul

Els amics de Sallent

Infos gatera per ser més feliç

Ja fa 13 anys que aprenem la nostra professió a base de molt d'esforç i de l'experiència diària i avui us volem parlar dels nostres gats. Amb el bon temps se'ns multiplica la feina a la gatera del CAAD, la qual requereix també una gran dedicació i moltes moltes hores de treball.

Quan les temperatures comencen a pujar el sistema hormonal dels gats s'activa i, si no estan castrats, el més probable és que les gates es quedin prenyades i comencin a parir camades per tot arreu: al carrer, als parcs, a jardins particulars, a les obres, als edificis abandonats, etc. Aquestes camades normalement les detecten els veïns i ens les porten, o les anem a recollir nosaltres. Un cop a les nostres mans els gatons que encara no mengen sols, tenim un àngel de la guarda que es diu Mari Fe, que els alimenta cada poques hores i els fa créixer amb molt d'amor i de forma totalment voluntària. Quan els gatons ja mengen sols els portem a la gatera i quan ja estan vacunats els podem donar en adopció. Els gatons són molt delicats, allò de que els gats tenen 7 vides, nosaltres no ens ho creiem! En tot cas tenim molt d'èxit i molt poques baixes, així que pràcticament tots acaben essent adoptats per famílies responsables que els volen estimar.

Els gats per nosaltres no són animals de segona categoria, no per ser més petits que els gossos els dediquem menys recursos ni energies. Abans de donar-los en adopció prèviament es fa un control de la família. És a dir, invertim un temps per desplaçar-nos allà on calgui per tenir una entrevista amb els adoptants, inspeccionar la possible nova llar dels gats i poder assessorar amb coneixement de causa. Aleshores valorem i decidim si es pot o no donar un/s gat/s. Aquest és el model que usen països avançats en la tinença d'animals de companyia com per exemple Alemanya, Suïssa, Suècia o Holanda, per posar alguns exemples. Nosaltres ho hem après d'ells i ho implementem d'igual manera a casa nostra.

Aquest sistema no sempre és ben rebut per les famílies adoptants... i més si tenim en compte que els gatons no es donen per viure sols, els donem almenys de dos en dos, un de sol només en casos que la família ja en té almenys un altre, de gat. La nostra llarga experiència demostra que l'èxit de l'adopció en gatons de dos en dos està garantit. I inclús adoptants contrariats que finalment han decidit fer-nos cas, al cap de pocs dies ja ens venen a donar les gràcies i la raó! Serà perquè no ho fem tan malament! ;-)

Fa poc una senyora molt amable es va enfadar molt amb nosaltres. Volia adoptar dos gatons i al fer la inspecció vàrem veure que el petit balcó de casa seva no estava protegit amb la xarxa típica. Tot estava correcte, la família era apta, però el seu balcó no. Malgrat només ser un primer pis li vàrem dir que tot estava correcte però que si us plau abans de recollir els gatets s'assessorés i adeqüés el seu balcó de forma adient per a tenir-hi gats. No va voler i no li vam donar els gatons. I és que cada any coneixem nous casos de gats que s'han llençat al carrer i nosaltres (que ja sabem de què va la cosa) ja no acceptem el que ja sabem que no funciona!

En fi... que qui vulgui un sol gat adult, tampoc és que sigui genial per a ell però pot ser acceptable, qui vulgui un gató per viure sol que s'ho repensi i n'adopti dos, i qui tingui gats i un balcó desprotegit, que s'assessori i primer l'adapti amb responsabilitat. Coneixem casos de molt a prop "si hagués protegit el balcó ara la meva gateta estaria amb mi"...

Els gats també mereixen un respecte, fa 9.000 anys que conviuen amb els humans i si els volem per companys hem de ser responsables i adaptar-nos a les seves necessitats. Aprendre i aplicar les quatre normes bàsiques, ens ajudarà a ser més feliços en el nostre dia a dia en convivència amb aquests éssers tan fascinants que són els gats!

Ens han portat donatius!

Avui volem compartir amb tots vosaltres la joia de tots els donatius que ens han enviat de l'estranger! Sense l'ajuda dels amics d'altres països europeus ens seria impossible treballar com ho fem al CAAD, ens seria impossible buscar i fins i tot assolir l'excel.lència en moltes ocasions. Sense el treball en comú i els bons resultats assolits tampoc tindríem voluntaris perquè la gent voluntària no ve a patir, venen a treballar pels animals maltractats, abandonats o extraviats. 

Gràcies als donatius, els diners que ens estalviem en material o pinso els podem destinar a pagar cirurgies complicades, com treure melses canceroses, enganxar estómacs a la paret abdominal, tallar caps del fèmur, tallar trossos de budell necrosat, o a comprar medicaments cars com ara el Glucantime per tractar els gossos contra la leishmaniosi, etc, etc, etc i etc. 

Malhauradament aquí a casa nostra la solidaritat és escassa, hi ha molt bona gent, treballadora i entregada, però massa poca. Ara mateix no som suficients! hem de ser més!!! És una pena que per poder tirar endavant ens hagin de treure les castanyes del foc des de 1.500km de distància perquè aquí la gent no s'implica (i perquè les lleis no s'apliquen). El problema és nostre, el tenim aquí, i ens ajuden els de fora com si això fos un país tercermundista (a mi em fa vergonya). En tot cas, nosaltres estem molt agraïts i contents per tots els productes i material útil que ens han regalat, però pensem que de tant en tant cal dir les coses pel seu nom i prendre consciència de la realitat. Perquè si volem canviar el món, primer hem de començar per casa nostra ;-)

Mireu quines fotos tan xules dels donatius van fer ahir la Noemi i la Irene!!

Begonia, senyora Bull Terrier de 9 anys

La Bego vivia en un lloc indescriptible i la policia de Castellbisbal la va confiscar i dur al CAAD. Després de molts mesos de burocràcia inacabable l'Ajuntament ens ha donat llum verda per buscar-li casa a aquesta preciositat de Bullterrier de 9 anys i amb leishmània. I ho dic així perquè aquesta senyora és incombustible! Tant li fa tenir 9 anys, tant li fa tenir leishmània, no importa!, ella sempre està a punt per jugar i per anar de passeig o que l'acaronin, sempre de bon humor, sempre positiva! es deixa fer bé els tractaments i de tant sociable i carinyosa que és, s'ha guanyat les simpaties de tots nosaltres i de tothom que la coneix.

L'estat de salut de la Bego és molt bo malgrat la leishmaniasi, els seus anàlisis de sang surten pràcticament del tot normals i ens agradaria que si algú que ens llegeix coneix aquesta raça, doncs que la vingui a veure, se n'enamorarà segur!

Aviam si la Bego té sort i ens pot deixar aviat... per descomptat que qui l'adopti se n'enduu un encant de gossa. Això sí, cal tenir ganes d'acció i de jugar a pilota!

Fotos del Chus

En Chus parla moltíssim, quan està content és molt xerraire!

Chus ve de Jesús

Com que no se'ns acudia cap nom per ell i és com un tros de pa, la Noemi va suggerir anomenar-lo Jesús, i d'aquí "Chús".

El Chus és un amor, és molt carinyós, és tranquil i obedient, es pot quedar a casa sol unes hores i no trenca res ni rasca les portes, no toca res, s'aguanta els pipis i les caques i fa les seves necessitats quan toca anar de passeig. Sap anar amb la corretja perfectament i anar en cotxe no li suposa cap problema. pot anar a tot arreu, millor que moltes persones que no pots anar amb elles enlloc per maleducades. A més parla molt, s'expressa constantment i amb encert. És intel.ligent i s'entén perfectament amb la resta de gossos siguin com siguin.

Com tothom a la vida, ell tampoc és perfecte perquè té problemes de salut. Els estem controlant però li quedaran seqüeles perquè els ronyons quan estan danyats es poden mimar i cuidar, però la part danyada ja no es recupera. El Chus és insuficient renal causat per la leishmània. Déu sap com ha viscut aquest pobre gos, que va arribar amb els colzes inflats i oberts amb una infecció tremenda i amb uns valors saniguinis alterats... tot això es va millorant, i molt, i encara seguirà millorant. Hi invertim temps, energies, molt d'amor, paciència sense fi, i fins i tot una casa particular perquè el puguin tirar endavant ara al principi... sense tot això i més, al refugi ja hauria mort. Però volem donar-li un futur, encara que només sigui per 1-2 anys!

Ara us necessitem. Necessitem una bona família per ell, conscient de que adopta el millor gos del món però que té una esperança de vida curta, tirant llarg 1-2 anys més. Seran els millors mesos per ell i probablement per qui l'adopti.

Si voleu veure alguna foto dels primers dies al CAAD, clickeu aquest enllaç del nostre blog en alemany: http://salvemanimalsacatalunya.blogspot.com.es/2016/02/sorgenkinder-ohne-ende-kleiner-bericht.html

Jordina i Chus

Obesos

Alguns gossos se'ns engreixen i després costa molt d'aprimar-los. No van de passeig, se'ls mima massa a base de donar-los menjar de llauna, alguns ja han arribat grassos i encara se n'hi posen més, altres no ho eren però tendeixen a engreixar-se i alguns d'ells es disparen sense ni adonar-te'n. El pinso de dieta és molt car si es vol fer bé. No té sentit estar "farcint" els gossos fins que es posen pobrets com tocinos, però és que la manca d'exercici és nefasta. I per nosaltres també!

Si algú vol ajudar-los i/o de passada fer cames, al costat mateix del CAAD hi ha bons camins per fer esport i fer una bona obra passejant els gossos. D'aquí dos mesos la calor començarà a apretar (tal com van les coses.........) així que ara és una bona època per plantejar-se venir...

US ESPEREM!

Hilary, noia de 2 anys

La Hilary és una gossa molt simpàtica, intel.ligent, carinyosa, equilibrada i divertida. Aquests gossos forts la immensa majoria d'ells són alegres i amistosos, tot els va bé, s'acostumen a tot. Són joganers, però també saben obeir i entenen que quan la "juerga" s'ha acabat, doncs s'ha acabat. La Hilary és així, una gossa molt sociable que es porta bé amb tothom, que agraeix (i suporta!) la companyia dels nens petits i dels adults. No es fa estranya amb ningú i reacciona molt amablement enfront de la gent nova que no coneix. La Hilary ja sap caminar amb la corretja i anar en cotxe no és cap problema per a ella, s'està quietona, no diu res i no es mareja (dada important per les persones que poguessin interessar-se en ella i que van molt en cotxe).

No té problemes amb la resta de gossos. El seu company és molt pesat i ella l'aguanta i no diu ni mú.

Qui adopti la Hilary ha de voler fer bones passejades, malgrat tot ella està tan centrada que tampoc necessita mil hores de passeig a la setmana. Però qui l'adopti ha de ser gent amb ganes de caminar.

La Hilary és una gossa sana, castrada, ben vacunada i microxipada. Qui l'adopti ens haurà de presentar la llicència de tinença d'animals potencialment perillosos.

El Ferdi té pretendents!!!

Una associació amiga té 5 famílies que el voldrien adoptar!!! Tot un gran èxit! Ara miraran aviam quina és la millor opció segons els formularis i aleshores es procedirà a la visita d'inspecció. I si tot està correcte i adient per al Ferdi, doncs aquest xicotet molt aviat se'n podrà anar ;-)

Creuem els dits i que tot vagi bé!

Pepone, àlies "Pepón", noi d'uns 3 anys

En Pepon és un paio fort, jove, robust, molt simpàtic i molt actiu! És un gos esportista, un amic dels passejos llargs, de les excursions. És bo i amistós, però la vida a la protectora no és gens fàcil per a ell. Imagineu-vos un esportista que no li permeten fer esport, o un/a adolescent que no li fan fer esport, o un/a nen/a que no li permeten jugar i moure's, els nivells de stress pujarien molt i seria molt complicat per a ell/a i per a qui l'envoltés.

Aquest gos, que deu tenir quelcom dels pastors de picardie, dels bull terriers, potser una mica de podenc, o vagi vostè a saber, seria ideal per a gent que vulgui anar a caminar i que aprecïi un animals d'aquestes característiques. Es tracta d'un gos sociable que li encanta jugar i anar de passeig, i la companyia de les persones.

El Pepón està castrat, ben vacunat i microxipat.

Si el voleu conéixer veniu si us plau, que està esperant que algú li faci una mica de cas!

Ferdi, nen de 3,5 mesos

El Ferdi és simpàtic, carinyós, divertit i molt sociable amb tothom. Tot i ser tan jove ja ha après a caminar amb harnès i corretja i collar. Anar en cotxe no li molesta gens i es comporta com un senyoret. Té molt bon caràcter, ja li hem presentat els gats i també s'hi ha portat molt bé. Li agrada la companyia dels seus congèneres, juga amb ells perquè és un noi sa i equilibrat i és molt llest! quan es cansa de jugar li encanta tumbar-se al solet d'aquest hivern primaveral.

Ens hem ocupat de que creixi bé, porta tres o quatre vacunes, està sa físicament i psíquicament és una delícia. Dels 5 germanets que eren és l'últim que queda per adoptar! Qui s'animi ja sabeu que abans anirem a fer una visita d'inspecció per constatar que tot sigui adient per a ell. Pensem que d'adult serà un gos guapo, robust i de la mida d'un labrador.